RECULL HISTÒRIC D´ARTICLES 

CATASTROFISTES

2.LA INCOMPETENCIA DELS ALCALDES QUE TENEN PREU LA PAGUEN ELS POBLES

RECORDS DEL FUTUR

Issai Jordà Bagés

Aquella tarda del 9 d´Abril de l´any del senyor 2051 vaig complir els 88 anys,una tarda plujosa i teranyinosa que invitava a la malenconia i la tristor, pel finestral de la ment transcorregué bona part de la memòria com si de les seqüències d´una pel.lícula es tractés.Recordava que durant els anys passats no es va produïr mai aquella guerra definitiva i apocalíptica a la que semblàvem abocats,pertanyo doncs a una gernació afortunada que al llarg de tota la seva vida no hagué de sobreviure a cap guerra,si no tenim en compte les diverses aventures militars a l´Europa de l´Est desl últims governs socialistes ja fa més de trenta anys.

Aquell ambient gris de tarda plujosa de primavera em porta pels camins de la memòria,al meu poble.Jo sóc de Flix,bé potser seria millor dir que era de Flix,fa tants anys ja que vaig haver de deixar-lo.

Una altra seqüéncia d´imatges em van anar venint a la memòria,fets i dates que marcaren la definitiva decadència del meu poble.L´última dècada del segle XX va venir marcada per una crisi més o menys continuada a la fàbrica de productes químics,no me´n recordo ja prou bé del seu nom,que durant cent anys animà econòmicament la vida de Flix,però el que definitivament la va tocar de mort,ja dins la segona dècada del segle XXI,al voltant del 2012,va ser la prohibició de treballar amb mercuri que va significar el tancament definitiu de les plantes de producció de clor,quedant reduïda la producció exclusivament als fosfats i que si la memòria no em falla no arrivar a ocupar més de cent treballadors,i que també en les darreries de la segona dècada acabaria  tancada per prblemes d´economies d´escala,va ser per aquestes dates quan jo i gairebé tots els de la meva gernació vam anar deixant el poble i Flix es va fer realment petit,solsament animat económicament per les centrals nuclears de la veïna població d´Ascó i les petites empreses subsidiàries.Però les centrals ja fa deu o quinze anys que varen se clausurades després d´allargar la seva vida útil per facilitar l´amortització de lers inversions fetes a finals de segle per substituïr els generadors de vapor i la construcció de les dues torres de refrigeració,significant la definitiva degradació de la zona tant econòmica com demogràficament.

Fins hi tot la petite central elèctrica,que durant anys marcà paissagisticament el poble,va ser tancada fa cinc anys,encara que laboralment no va significar res,ja que feia anys que ja estava totalment automatitzada,coincidint amb la proximitat del termini de 99 anys de la concessió d´ús del pantà de Flix,i l´entrada en funcionament de les modernes centrals de fusió nuclear,a priori menys contaminants,instal.lades a Sitges i Castelldefels,ja no se´n van recordar de nosaltres a l´hora d´instal.lar aquestes centrals.

La llum malencònica d´aquella tarda d´abril ajudava a l´angoixa i les lamentacions i em feu considerar l´injust tracte que va rebre Flix per part de la Història,però també em va fer reflexionar sobre la pròpia responsabilitat col.lectiva i em van venir a la memòria uns versos que parlaven de la llana i dels llanuts i que desgraciadament s´escaien molt bé a la idesincràcia del meu Flix.

I és que des de avui sembla que tot va passar tant depressa,però ja es veia venir i no s´hi va fer absolutament res,per ignorància més que mala fe dels que aleshores manaven,i en aquestes reflexions vaig recordar la meva passada dedicació a la política municipal,des de la que ja vam assenyalar i denunciar,amb molta passió de vegades,que no anavem bé;quins temps aquells,teníem un equip de gent molt digna i assenyada,fins i tot recordo que vàrem arribar a publicar una revista des d´on intentàvem d´alguna manera conscienciar la gent,i que encara avui es publica,ja no des de Flix sinó d´un poblet del Pirineu on s´hi van instalar uns dels membres del grup després de la definitiva crisi;el temps i l´espai ens ha separat i alguna missiva de vegades ens apropa una mica i lamentablement en aquestes edats ens anuncien sovint la separació definitiva d´aquells que ens van deixant.

Però tornant a aquell període de la meva vida que recordo gratament,i en el que pensavem que tot era encara possible,i és que  sense cap mena de dubte la raó era nostra i el temps malauradament ho ha confirmat,potser és veritat que tampoc es podia gran cosa,però a mi personalment em sublebava aquella política de despesa descontrolada,de festa gairebé contínua pagada per tots,practicada pels qui governaven,i que semblava maquiàvelicament establerta perquè la gent no penses més que amb el present fent oblidar un futur d´una manera tant obscena que ni tant sols ens vam adoner el que anava passant.Sempre vaig tenir la sensació d´un ús i abús de les institucions per part d´alguns polítics cap a un gens dissimulat interés personal en detriment del interés general,en detriment en definitiva de Flix com a poble.

És trist pensar en la gent que es va anar dispersant,procurava jo cada any retornar a Flix si més no almenys per Tot Sants,i retrobar-me amb vells coneguts i amb el meu passat,ara ja fa gairebé cinc anys,una població reduïda i envellida anunciava un present angoixant i un futur incert que es monifestava d´una manera aclaparadora el dia de Tot Sants,cada  any hi ha menys flors al cementeri,la gent s´està oblidant de Flix i del seu propi passat.

Tant de bó haguessim disposat d´una segona oportunitat que ens hagués permés fer almenys alguna cosa més que enganyar-nos nosaltres mateixos,com pretenien i aconsseguiren els que aleshores manaven o almenys ho feien veure.           

       

                               MACONDO,a 11 de Setembre de 2051

PUBLICAT A LA VEU DE FLIX NÚM. 148 MAIG 1992