RECULL HISTÒRIC D´ARTICLES

CATASTROFISTES

1.JA NO ELS TENIM 15 ANYS  PERÒ SI MEMÒRIA

MACONDO

Issai Jordà

Els camins de la història són realment capriciosos,plens d´encerts i també d´errades que van a poc a poc marcant el destí d´un poble,avançant,tornant enrera,aprofitant encerts i corregint errors,la consciència col.lectiva té moments d´un optimisme aclaparador i d´altres plens d´angoixa i pessimisme.Els fets ,les dades són sovint importants però gairebé mai transcendentals perquè en l´esdevenir de la història el factor humà és essencial i aquest és totalment previsible.

No obstant,de vegades el "gairebé mai"es fa realitat i el fet important esdevé transcendental per a l´esdevenidor històric d´una col.lectivitat i senyala una fita de la que és impossible torna enrere i la història és torna a escriure d´una altra manera i amb un altre paper.

És Flix un producte d´aquests capricis històrics,un fet i una data deixaren de ser importants per a assolir la categoria de transcendents,la constitució de la "Sociedad Electro-Química de Flix" el 2 de Juny de 1897 ara fara 95 anys,capgiren el futur i la normal evolució de la zona,la introducció aleshores en una societat rural de finals de segle d´una tecnologia d´avanguarda a Europa canviaren el present i el futur de Flix,fins a tal punt que podem afirmar que el destí de Flix està lligat al de la centenaria fàbrica;podem afirmar que quan la fàbrica va bé Flix també va bé,quan va malament Flix també va malament.

Però malauradament el temps passa,el temps que ho iguala tot,converteix el que era transcendent en important i el que era important en anecdòtic,sols l´actuació de l´home pot mantenir les categories dels fets,renunciant a ser espectador de la història per convertir-se en actor de la mateixa.

Ara quan l´incertesa sobre la centenaria fàbrica fa incert el futur de Flix,és l´hora més que mai d´actuar i no mirar,és l´hora de treballar fent història,és l´hora de recuperar una ambició de voler ser.

Quan a la fàbrica  amb una tecnologia obsoleta li marquen des d´instàncies supranacionals una data,l´any 2010 s´ha d´abandonar la tecnologia del mercuri,d´alguna manera estan senyalant el ser o no ser de Flix per l´íntima relació entre ambdues.

En un mercat mundial cada cop més obert les guerres comercials són més dures i els més febles són els primers de caure.

Per introduïr nous productes,amb arguments ecològics,és redueix el mercat del clor,i per conquerir aquests mercats,també amb arguments ecològics,s´introdueixen noves tecnologies(membrana,diafragma...)que eliminaran la producció de clor via tecnologia de mercuri.Per tant si la vella fàbrica d´aquí al 2010 no ha renovat tecnologia,tindrà un greu problema de continuïtat i Flix també.

Que pot fe l´home,que pot fer un poble davant un assumpte d´envergadura planetaria?.Senzillament,aprofitar les seves circumstàncies i deixar de lamentar-se.

Abans assenyalava que el "gairebé mai"es va produïr un cop fa 95 anys,i no sé per quina entremaliada  coincidencia històrica,70 anys després aquest "gairebé mai"es torna a produïr en la veïna població d´Ascó,trencant per segona vegada la evolució normal,afegint al fet químic un nou factor,el nuclear,amb la instal.lació de dos reactors nuclears que paradoxalment han de deixar de funcionar als voltants, també del 2010.El repte és sense cap mena de dubte evitar que el 2010 esdevingui una altra data transcendent,convertint la zona en un gran cementeri químic i nuclear.

Tenim 15 anys per alterar aquesta dinàmica i que no ens esborrin de la memòria.Tenim 15 anys per a transformar la nostra realitat.Tenim 15 anys per a fer realitat la voluntat de ser.

Per tant és l´hora d´assenyalar amb el dit aquells que la seva visió històrica no va més enllà de l´hora de dinar,o de la pròxima  festa major i exigir que es comenci a moure el present per assegurar-nos el futur.

  

"Sin embargo antes de llegar al verso final ya había comprendido que no saldría jamás de ese cuarto,pues estaba previsto que la ciudad de los espejos(o de los espejismos)sería arrasada por el viento y desterrada de la memoria de los hombres en el instante que Aureliano Buendia acabara de descifrar los pergaminos,y que todo lo escrito en ellos era irrepetible desde siempre y para siempre,porque las estirpes condenadas a cien años de soledad no tenían una segunda oportunidad sobre la tierra".

                                                                        Cien años de soledad-Grabiel Garcia Marquez

ARTICLE PUBLICAT EN LA REVISTA DEL FÒRUM PERE COROMINES FÒRUM 3 ESTIU DEL 1992