dissabte, 22 d’agost del 2009

RECULL HISTÒRIC D´ARTICLES 
CATASTROFISTES
2.LA INCOMPETENCIA DELS ALCALDES QUE TENEN PREU LA PAGUEN ELS POBLES
RECORDS DEL FUTUR
Issai Jordà Bagés
Aquella tarda del 9 d´Abril de l´any del senyor 2051 vaig complir els 88 anys,una tarda plujosa i teranyinosa que invitava a la malenconia i la tristor, pel finestral de la ment transcorregué bona part de la memòria com si de les seqüències d´una pel.lícula es tractés.Recordava que durant els anys passats no es va produïr mai aquella guerra definitiva i apocalíptica a la que semblàvem abocats,pertanyo doncs a una gernació afortunada que al llarg de tota la seva vida no hagué de sobreviure a cap guerra,si no tenim en compte les diverses aventures militars a l´Europa de l´Est desl últims governs socialistes ja fa més de trenta anys.
Aquell ambient gris de tarda plujosa de primavera em porta pels camins de la memòria,al meu poble.Jo sóc de Flix,bé potser seria millor dir que era de Flix,fa tants anys ja que vaig haver de deixar-lo.
Una altra seqüéncia d´imatges em van anar venint a la memòria,fets i dates que marcaren la definitiva decadència del meu poble.L´última dècada del segle XX va venir marcada per una crisi més o menys continuada a la fàbrica de productes químics,no me´n recordo ja prou bé del seu nom,que durant cent anys animà econòmicament la vida de Flix,però el que definitivament la va tocar de mort,ja dins la segona dècada del segle XXI,al voltant del 2012,va ser la prohibició de treballar amb mercuri que va significar el tancament definitiu de les plantes de producció de clor,quedant reduïda la producció exclusivament als fosfats i que si la memòria no em falla no arrivar a ocupar més de cent treballadors,i que també en les darreries de la segona dècada acabaria  tancada per prblemes d´economies d´escala,va ser per aquestes dates quan jo i gairebé tots els de la meva gernació vam anar deixant el poble i Flix es va fer realment petit,solsament animat económicament per les centrals nuclears de la veïna població d´Ascó i les petites empreses subsidiàries.Però les centrals ja fa deu o quinze anys que varen se clausurades després d´allargar la seva vida útil per facilitar l´amortització de lers inversions fetes a finals de segle per substituïr els generadors de vapor i la construcció de les dues torres de refrigeració,significant la definitiva degradació de la zona tant econòmica com demogràficament.
Fins hi tot la petite central elèctrica,que durant anys marcà paissagisticament el poble,va ser tancada fa cinc anys,encara que laboralment no va significar res,ja que feia anys que ja estava totalment automatitzada,coincidint amb la proximitat del termini de 99 anys de la concessió d´ús del pantà de Flix,i l´entrada en funcionament de les modernes centrals de fusió nuclear,a priori menys contaminants,instal.lades a Sitges i Castelldefels,ja no se´n van recordar de nosaltres a l´hora d´instal.lar aquestes centrals.
La llum malencònica d´aquella tarda d´abril ajudava a l´angoixa i les lamentacions i em feu considerar l´injust tracte que va rebre Flix per part de la Història,però també em va fer reflexionar sobre la pròpia responsabilitat col.lectiva i em van venir a la memòria uns versos que parlaven de la llana i dels llanuts i que desgraciadament s´escaien molt bé a la idesincràcia del meu Flix.
I és que des de avui sembla que tot va passar tant depressa,però ja es veia venir i no s´hi va fer absolutament res,per ignorància més que mala fe dels que aleshores manaven,i en aquestes reflexions vaig recordar la meva passada dedicació a la política municipal,des de la que ja vam assenyalar i denunciar,amb molta passió de vegades,que no anavem bé;quins temps aquells,teníem un equip de gent molt digna i assenyada,fins i tot recordo que vàrem arribar a publicar una revista des d´on intentàvem d´alguna manera conscienciar la gent,i que encara avui es publica,ja no des de Flix sinó d´un poblet del Pirineu on s´hi van instalar uns dels membres del grup després de la definitiva crisi;el temps i l´espai ens ha separat i alguna missiva de vegades ens apropa una mica i lamentablement en aquestes edats ens anuncien sovint la separació definitiva d´aquells que ens van deixant.
Però tornant a aquell període de la meva vida que recordo gratament,i en el que pensavem que tot era encara possible,i és que  sense cap mena de dubte la raó era nostra i el temps malauradament ho ha confirmat,potser és veritat que tampoc es podia gran cosa,però a mi personalment em sublebava aquella política de despesa descontrolada,de festa gairebé contínua pagada per tots,practicada pels qui governaven,i que semblava maquiàvelicament establerta perquè la gent no penses més que amb el present fent oblidar un futur d´una manera tant obscena que ni tant sols ens vam adoner el que anava passant.Sempre vaig tenir la sensació d´un ús i abús de les institucions per part d´alguns polítics cap a un gens dissimulat interés personal en detriment del interés general,en detriment en definitiva de Flix com a poble.
És trist pensar en la gent que es va anar dispersant,procurava jo cada any retornar a Flix si més no almenys per Tot Sants,i retrobar-me amb vells coneguts i amb el meu passat,ara ja fa gairebé cinc anys,una població reduïda i envellida anunciava un present angoixant i un futur incert que es monifestava d´una manera aclaparadora el dia de Tot Sants,cada  any hi ha menys flors al cementeri,la gent s´està oblidant de Flix i del seu propi passat.
Tant de bó haguessim disposat d´una segona oportunitat que ens hagués permés fer almenys alguna cosa més que enganyar-nos nosaltres mateixos,com pretenien i aconsseguiren els que aleshores manaven o almenys ho feien veure.           
       
                               MACONDO,a 11 de Setembre de 2051


PUBLICAT A LA VEU DE FLIX NÚM. 148 MAIG 1992
RECULL HISTÒRIC D´ARTICLES
CATASTROFISTES
1.JA NO ELS TENIM 15 ANYS  PERÒ SI MEMÒRIA
MACONDO
Issai Jordà
Els camins de la història són realment capriciosos,plens d´encerts i també d´errades que van a poc a poc marcant el destí d´un poble,avançant,tornant enrera,aprofitant encerts i corregint errors,la consciència col.lectiva té moments d´un optimisme aclaparador i d´altres plens d´angoixa i pessimisme.Els fets ,les dades són sovint importants però gairebé mai transcendentals perquè en l´esdevenir de la història el factor humà és essencial i aquest és totalment previsible.
No obstant,de vegades el "gairebé mai"es fa realitat i el fet important esdevé transcendental per a l´esdevenidor històric d´una col.lectivitat i senyala una fita de la que és impossible torna enrere i la història és torna a escriure d´una altra manera i amb un altre paper.
És Flix un producte d´aquests capricis històrics,un fet i una data deixaren de ser importants per a assolir la categoria de transcendents,la constitució de la "Sociedad Electro-Química de Flix" el 2 de Juny de 1897 ara fara 95 anys,capgiren el futur i la normal evolució de la zona,la introducció aleshores en una societat rural de finals de segle d´una tecnologia d´avanguarda a Europa canviaren el present i el futur de Flix,fins a tal punt que podem afirmar que el destí de Flix està lligat al de la centenaria fàbrica;podem afirmar que quan la fàbrica va bé Flix també va bé,quan va malament Flix també va malament.
Però malauradament el temps passa,el temps que ho iguala tot,converteix el que era transcendent en important i el que era important en anecdòtic,sols l´actuació de l´home pot mantenir les categories dels fets,renunciant a ser espectador de la història per convertir-se en actor de la mateixa.
Ara quan l´incertesa sobre la centenaria fàbrica fa incert el futur de Flix,és l´hora més que mai d´actuar i no mirar,és l´hora de treballar fent història,és l´hora de recuperar una ambició de voler ser.
Quan a la fàbrica  amb una tecnologia obsoleta li marquen des d´instàncies supranacionals una data,l´any 2010 s´ha d´abandonar la tecnologia del mercuri,d´alguna manera estan senyalant el ser o no ser de Flix per l´íntima relació entre ambdues.
En un mercat mundial cada cop més obert les guerres comercials són més dures i els més febles són els primers de caure.
Per introduïr nous productes,amb arguments ecològics,és redueix el mercat del clor,i per conquerir aquests mercats,també amb arguments ecològics,s´introdueixen noves tecnologies(membrana,diafragma...)que eliminaran la producció de clor via tecnologia de mercuri.Per tant si la vella fàbrica d´aquí al 2010 no ha renovat tecnologia,tindrà un greu problema de continuïtat i Flix també.
Que pot fe l´home,que pot fer un poble davant un assumpte d´envergadura planetaria?.Senzillament,aprofitar les seves circumstàncies i deixar de lamentar-se.
Abans assenyalava que el "gairebé mai"es va produïr un cop fa 95 anys,i no sé per quina entremaliada  coincidencia històrica,70 anys després aquest "gairebé mai"es torna a produïr en la veïna població d´Ascó,trencant per segona vegada la evolució normal,afegint al fet químic un nou factor,el nuclear,amb la instal.lació de dos reactors nuclears que paradoxalment han de deixar de funcionar als voltants, també del 2010.El repte és sense cap mena de dubte evitar que el 2010 esdevingui una altra data transcendent,convertint la zona en un gran cementeri químic i nuclear.
Tenim 15 anys per alterar aquesta dinàmica i que no ens esborrin de la memòria.Tenim 15 anys per a transformar la nostra realitat.Tenim 15 anys per a fer realitat la voluntat de ser.
Per tant és l´hora d´assenyalar amb el dit aquells que la seva visió històrica no va més enllà de l´hora de dinar,o de la pròxima  festa major i exigir que es comenci a moure el present per assegurar-nos el futur.
  
"Sin embargo antes de llegar al verso final ya había comprendido que no saldría jamás de ese cuarto,pues estaba previsto que la ciudad de los espejos(o de los espejismos)sería arrasada por el viento y desterrada de la memoria de los hombres en el instante que Aureliano Buendia acabara de descifrar los pergaminos,y que todo lo escrito en ellos era irrepetible desde siempre y para siempre,porque las estirpes condenadas a cien años de soledad no tenían una segunda oportunidad sobre la tierra".
                                                                        Cien años de soledad-Grabiel Garcia Marquez
ARTICLE PUBLICAT EN LA REVISTA DEL FÒRUM PERE COROMINES FÒRUM 3 ESTIU DEL 1992  

dimecres, 12 d’agost del 2009

.-ASCULUM L´HORA DE LA DERROTA
Del folklore a la farandula i de la farandula al folklore i el més calent a l´aiguera
Properament

diumenge, 2 d’agost del 2009

DE PUBLIO DECIO MUS A PIRRO DE EPIRO
I L´ENSORRAMENT DEFINITIU DE L´ASCULUM

Proximament en aquet blog
DE PUBLIO DECIO MUS A PIRRO DE EPIRO
I L´ENSORRAMENT DEFINITIU DE ASCULUM


.-PUBLIO DECIO MUS.Consul romà derrotat a Asculum a mans de PIRRO DE EPIRO

Pere Muñoz Hernandez polític eclèctic,fins ara alcalde independentista i ahir alcalde comunista,de febles principis i conviccions ,esperit poc combatiu i poc donat al compromís,defensor del consens(pànic a pendre qualsevol mena de mesura) i ultimament desmemoriat,públicament es va oblidar de vuit anys de les seves alcaldies.Potser per que quan a punt estàn de netejar el pantà,algú pot establir que aproximadament el 25 % del que s´ha de treure es va abocar durant la seva primera alcaldia, amb si més no, el seu silenci còmplice?.O potser pel seu passat comunista?A saber.Politic arriviste que encaixa perfectament amb el que Jorge Semprum va definir com l´oportunisme d´esquerres.Bastant mandrós per la cosa pública la seva carrera política s´explica per l´abnegada i gaire bé devota dedicació del seu fidel escuder Xavier Vega home de profundes conviccions, gairebé dogmàtiques,i amb importants relacions dins el poder republicà,que el dia de la derrota(victoria pírrica)davant de l´Oscar Bosch pels estudis de ràdio Flix gaire bé li feia de planyidera i sense cap mena de dubte li va obrir el camí cap al Senat fins i tot sacrificant les possibilitats de fer ell carrera, al Senat, pel que ja havia estat candidat per ERC quan Pere es dedicava a vetllar pel seu "prestigi". Afortunadament per a ell,la memòria dels pobles és feble i al igual que no recordem qui era l´alcalde quan els alemanys varen instalar la fàbrica tampoc recordarem qui ho era quan la van tancar els catalans.

.-PIRRO D´EPIRO REI GREC VICTORIÓS A ASCULUM(EL DE LA PÍRRICA VICTÒRIA)

Oscar Bosch i Pujol,el de la pírrica victòria,pèro victòria,avui alcalde de Flix,ahir fidel escuder del aleshores inefable alcalde Antoni Sabaté,abanderat com ell del no passa rés quan és varen laminar les pensions dels jubilats,ideoleg d´empreses tant consistens com el cossidor que va acabar en magatzem de melons,aixó si aportant sols les idees que els diners ja els varen posar els abnegats flixencs. Ha estat els darrers sis anys fent també d´escuder de´n Pere Muñoz en nom d´un consens lligat per gratificacions dineraries,aixó si, després d´un breu periode de dignitat a l´oposició,més aviat fruit del despít que d´estrategia i a més poc rendible econòmicament.Les credèncials no són bones pels fenomenals problemes que haura d´enfrontar d´aquí a la propera comptesa elctoral dins de dos anys,no cal tenir dubte que no podrà comptar,per part d´en Pere Muñoz, de la abnegada col.laboració de la que ell a fet gala envers els republicans.Del magatzem de melons hem passat al viver d´empreses,magnifiquem el missatge però la inoperativa filosofia que li dona suport és la mateixa,aixó sí,més cara.Peró és cert que fins ara no havia actuat més que com escuder d´altres cavallers i que que és just i necessari donar-li el benefici del dubte.El tinc per una persona més austera i transparent que els seus predecesors no obstant hem va sorprender traïent els gegants,fins hi tot,el dia de corpus.Torna la rauxa?.Com a Plubio li voldria recordar a Epiro de Pirro la feble memòria dels pobles,però també el despít dels solitaris.Bona sort en la teva nova tasca i vigila no fracassar,per qué així com el fracàs d´en Pere ho ha estat el de tot un poble,el teu també ho seria.