dilluns, 1 d’agost del 2016






Madrit








El senyor Luís Racionero Grau natural de La Seu,republicà,exindependentiste i insigne polemista del que mai he llegit res,responia a la pregunta,que és Madrid?al seu interlocutor en una entrevista en un mitja digital de la caverna mediàtica,amb la resposta que l´insigne reporter de guerra del The Daily Telegraph,Henry Buckley,durant la Guerra Civil,(del que mai havia sentit parlar)va fer a la mateixa pregunta quant va aterrar a Madrid.
"Madrid es una ciutat esbalandrada i ventosa on hi ha apalancats un millió
d´espanyols vivint a costelles de la resta del país".
Acabava afegint el senyor Racionero que avui encara ni hi ha més,de gent vivint del "cuento"es clar.
Voldria jo afeigir sense que es consideri un atreviment,que ni tots els que viuen a Madrid son "madrileños"ni tots els "madritlenys"(que no son pocs)viuen a Madrid,per les nostres contrades son legió.
Aquesta curta descarnada descripció de la "villa y corte",em va recordar aquell Madrid de les novel.les de Benito Pérez Galdós,d´obligada referència durant el meu batxillerat, sense immersió lingüística per descomptat . On aquell comerciant de vins de províncies que va a la vila i cort en justa reclamació d´una injusta taxa i torna cap a casa amb l´injusta taxa i quatre taxes més.
Avui les taxes venent soles per que el "madritlenyisme" i els"madritlenys"son per tot arreu , Ajuntaments,Consells Comarcals,Diputacions i Generalitats i creixen sense presa però sense pausa i s´ha de pagar.
Juliol ha estat parc en pluja, però, hem rebut una pluja de requeriments de pagaments per part del Ministeri d´ Economia a compte del Cadastre de Propietat Immobiliària que te importants conseqüències econòmiques fiscals en un municipi com Flix.
La mesura s´ha pres en 4.154 municipis que ho han sol.licitat,ergo l´Ajuntament de Flix es un dels que ho han demanat,excepte País Basc i Navarra(per que serà) ha afectat 1.600.000 propietats i suposarà un increment de 1.206 millions d´euros pels Ajuntaments sol.licitant en concepte d´IBI.



La mesura presa suposarà un brutal increment del Impost sobre Bens Immobles (IBI o la coneguda contribució) hi ha increments de mes del 1000% i els increments del 50% al 200% seran els més habituals.
L´Ajuntament de Flix titular del impost i sol.licitant de la revisió cadastral crec que ha de donar una explicació clara i transparent de per que en la greu situació econòmica a la que estem abocats promouen aquesta important pujada d`impostos.

1.Revisió cadastral.
2.Criteris de la revisió.

1.El cost de la revisió cadastral sol.licitada per l´Ajuntament de Flix(60€ per finca tant rústica com urbana)es repercuteix al contribuent,una revisió que en la majoria dels casos no s´ha produït,ens cobren uns serveis no realitzats,ningú a passat per les cases a comprovar i aixecar acta de les alteracions que diu la revisió
s´han detectat.Des de el cel no es veu l´infern de les llars.
Es la primera vegada que la revisió cadastral es repercuteix als propietaris,per què?.Fòra interessant saber els beneficiaris d´aquest diner,el Ministeri,
l´Ajuntament,la Diputació,la oficina del cadastre,qui?

2.Des de l´esclat de la crisi general i la nostra particular el valor cadastral,a Flix, està molt per sobre del valor real de mercat,quelcom excepcional per que sempre era a l´inrevés,suportant per tant uns impostos per damunt del que seria raonable i ajustats a la realitat,una revisió cadastral si s´escau hauria de anar a buscar el valor real del mercat com sovint es deia abans quan la realitat era la inversa,i no a inflar encara més un valor,el cadastral,ja de per si molt alt per la conjuntura actual i futura.
El valor cadastral te una importància cabdal perquè es referència per més d´un impost,l´IBI(Contribució),càlcul del Impost de Transmissions Patrimonials en les compra-vendes,donacions o successions,i en l´Impost sobre el Patrimoni .
Els criteris aplicats de sobte han fet aflorar una riquesa inexistent,masos caiguts,instal.lacions agrícoles en des ús,finques ermes,etc. en definitiva un terme abandonat com el de Flix de sobte ens fa més rics si més no davant d ´Hisenda.
La revisió cadastral ens fa de cop a tots més rics des de el punt de vista fiscal abocant-nos a una fiscalitat més alta i més injusta per que,el que realment som és més pobres.

La magnitud de l´assumpte es tant gran que qui l´endegat l´ha de parar i no es
d´altre que l´Ajuntament de Flix.Ara potser ja li va bé.
Els responsables d´això son coneguts i no viuen a Madrid.



issaijorda.blogspot.com

dilluns, 4 de maig del 2015



QUÉ ENS A AMAGUEN EL SENYOR M.MUR I EL SENYOR F. BARBERO
EN L´AFER DE LA LIQUIDACIÓ DE LA COOPERATIVA DE FLIX?

La cooperativa agricola de Flix,lo Sindicat,va pendre en el seu moment la decisió d´invertir en una nova almazara al Pol. Ind de La Devesa,inversió totalment desproporcionada pel volum de producció dels socis cooperatius,que no arriva a les 200Tn.Tant es així que un nombre molt importat de socis,que així ho van veure ,es van donar de baixa en aquell moment.El procés va continuar endavant amb el suport actiu del Ajuntament de Flix i els seus alcaldes  en Pere Muñoz i l´Oscar Bosch i de la Generalitat de Catalunya governada pel tripartit.En la segona campanya ja es va posar en evidència la inviavilitat econòmica,fruit d´un excés de capacitat productiva i un fort endeutament,aleshores es busquen alternatives que puguin minimitzar els dos problemes principals,l´excés de capacitat productiva i l´amortització dels credits,procedin a l´arrendament de les instalacions al principal productor d´oli i d´olives local.
Tot i aixó,no es suficient i la cooperativa es veu abocada a la liquidació.
Es de suposar que es comença a treballar en una solució i pel que s´explica pels mitjans públics resumidament la solució és:

                  1. La Cooperativa Unió Fruits de Reus    es queda els actius
                      productius,l´almazara del Pol.Ind. i assumeix les obligacions crediticies
                      amb l´ICA.
                   2.Els socis cooperatius mantenen la seva aportació de capital feta,en el seu
                      moment a la la Cooperativa de Flix,baix una nova forma jurídica  establerta
                      per la Unió de Reus.
                   3.L´Ajuntament de Flix adquireix les velles instalacions del sindicat per un
                      import de 250.000 €(41.500.000 pts.).

El procés de creació,organització i liquidació de Cooperatives està perfectament regulat a la Llei de Cooperatives de Catalunya.
Pert tant si les obligacions crediticies queden assumides per Unió a canvi dels actius productius del sindicat,les aportacions dels socis cooperatius queden protegides d´alguna manera dins la nova forma jurídica.Quines obligacions resten que la Unió no vol assumir(250.000 €) i que el sr.Mur I el sr. Barbero volen que paguessim entre tots els veïns i veïnes de Flix.
Resumint:

                 1.Està l´Ajuntament obligat per alguna operació,es vol amagar alguna cosa
                   al públic?
                 2.Els 250.000€ que necessita el sindicat per a qué o qui són? 
                 3.La legalitat del procés es més que dubtosa pel que a l´Ajuntament
                 respecta.
                 4.Si la operació inmobiliaria es tant bona perque no s´ho queda tot Unió?
                 5.Hi ha algún aval pel que hagi de respondre l´Ajuntament?
                 6.Hem de pagar tots els contibuients la desfeta d´una entitat privada?
 

dilluns, 27 d’abril del 2015

Fwd: PUBLICAR VEU DE FLIX-ISSAI JORDA BAGES







MACONDO 2010

"Sense revolució no és possible el socialisme"
Karl Marx

En les últimes eleccions al Parlament Europeu celebrades aquet any de 2009,la proposta de la plataforma Volem viure a Flix de boicot electoral va ésser la qué més suport va rebre,per davant de les tradicionals forces politiques institucionals,PSC-PSOE,CiU,PP,ERC i ICV,si no fos que estem a Flix hom podria pensar que estem davant un important rebrot llibertari sense precedents des de la II República quan la influencia del anrcosindicalisme de la CNT(Cofederación Nacional del Trabajo) entre les capes populars era majoritaria,sobretot a Catalunya i també a Flix.
Peró no ,estem a Flix i l´any es el 2009,la raó del suport assolit no respón a un esperit revolucionàri sobrevingut de manera repentina,no,la raó l´hem de buscar en la ràbia,la incertesa i la por,fruit dels darreres mesures preses a nivell industrial per les empreses INQUIDE i ERKIMIA que ha suposat la destrucció d´un nombre important de llocs de treball tant directes com indirectes,que el suport al boicot es recolzava més en sentiments que en conviccions és posa de manifest en la efímera vida de la plataforma que va fer la proposta.
Ara bé,hi ha quelcom de nou,que justifiqui aquest brot de ràbia i desencís?No ho crec,sols una cosa,que respón més a causes subjectives,i no és altra que el veure clar i interioritzar una realitat que estableix un futur insegur davant el final definitiu a curt termini del model industrial que ha mantingut,de manera principal,la economia de Flix,és a dir el final de la" Fàbrica".
Tot el que està pasant i pasarà no és nou i malauradament ja fa anys que l`assumpte era sobre la taula.Repasant hemeroteca he arrivat lluny en el temps,he de reconèixer que fins hi tot jo m´he sorprés dels anys passats,he arrivat fins l´any 1992 per rellegir el que en aquell temps es discutia,a les oblidades revistes del Forum Pere Coromines,allí,el que aleshores es va calificar continuament com a premsa catrastofista,es plantejava i discutía,les,aleshores noves mesures que afectarien en un futur(avui),a la industria del clor i les conseqüéncies futures(presents) de la seva aplicació.Al FORUM 3 ESTIU 1992, l´article que portava per títol Macondo recollía una serie de consideracions ,peró,amb un aventatge,encara ens quedaven quinze anys,encara teniem quinze anys.
A la vista dels darrers esdeveniments es fa evident que hem malbaratat el marge que teniem,peró no tothom,desl agents que més o meys tenen o tenien capacitat de influïr,a saber:ERCROS,Sindicats amb representació i Ajuntament,uns varem fer la seva feina i d´altres no.
Potser es un bón moment,a quinze anys vista,de establir qui va fer la seva feina i qui no.
.- ERCROS
Actor principal,a tranques i barranques,la seva situació financera ja fa temps que es francament millorable,durant aquet periode fins hi tot va superar una suspensió de pagaments,a fet el que havia de fer.
1.Accés a la tecnologia que ha de sustituïr el mercuri en la producció de clor(ara
fins l´any 2020)absorvint al mateix temps un competidor amb la compra
d´ARAGONESAS.I solucionant de forma important les futures restriccions
al transport i circulació de clor.
2.Sanejament de balanç,amb l´inestimable colaboració sindical,externalitzant
els fons de pensions,reduïnt les seves obligacions de manera important amb
una mesura que podem considear gairebé un expoli del col.lectiu de jubilats .
Reduccions continuades de personal que han afectat de forma seriosa la planta de
Flix.
3.Socialitzar els costos d´un futur tancament de la planta de Flix,de moment ja han
endosat a la societat catalana,a tot l´Estat Espanyol i a la mateixa Unió Europea
la neteja del pantà(si més no ,la intenció)que Ercros va contaminar aixó si de
forma legal.
.-Sindicats amb representació.
Han fet alló que la patronal en cada moment els hi anat indicant,des de els
jubilats als acomiadaments,ja fa anys que CCOO,UGT i USOC,se semblen
bastant als sindicats de la Falange,sols la parafernalia i els discursos els separen

per qué fins hi tot ja fa temps van ocupar els mateixos despatxos i les mateixes
actituts.La gestió esperpèntica de l´últim ERE resumeix tot el procés.Lamentable
i trista papereta.

.-Els Alcaldes,dos han estat els que s´han repartit el periode,Pere Muñoz-Antoni Sabaté-
Pere Munyós.
.-Pere Muñoz primers vuit anys,oblidats davant tota l ´audiència dels Matins
a la pregunta d´en Cuní,sols recordava els darrers sis anys de la segona etapa
potser perque van se uns anys bruts ,si més no durant tot el periode Ercros va
continuar omplint l´embassament de fangs sense cap gestió en contra per la
seva part.En la segona etapa ha demostrat una ignorància i falta de reflexos
espectacular,potser els interesos que l´ocupen són uns altres,davant la
pregunta d´en Cuní de que s´havia fet amb l´assumpte d´Ercros si ja era un
tema conegut,va manifestar que sols feia sis anys que ocupava el càrrec,sis
anys!!!Excuses de mal pagador.Davant de tanta impotència no se com es
manté dret.I Flix també.

.- Antoni Sabaté,durant tot el periode és dedicar a correr cortines de fum
davant les evidències,tot calificant de catastrofistes,l´hemeroteca és
abundant,a les veus discrepants i bastant més assenyades a la vista dels
fets.Un home totalment entregat i sotmés als interesos d´Ercros, uns quants
anys el van mantindre en nómina sense anar a treballar fins que per la
pesada oposició va optar per acollir-se a l´excedència forçosa ética i
estèticament més presentable.Peró sense marge, en aquells anys direcció
de fàbrica disposava d´una influència política important i la voluntat
de Sabaté totalment entregada a la seva causa.

Tot plegat la crònica d´una mort anunciada.Salut i sort.



Novembre 20010


diumenge, 26 d’abril del 2015



FLIX TEU-FIC  

TRANSPERÈNCIA,PLURALISME I DEMOCRÀCIA


SENS DUBTE SÓN AQUESTES LES ELECCIONS MUNICIPALS MES SURREALISTES EN LES QUE HE PARTICIPAT MAI.INICIATIVA DE LES TERRES DE L´EBRE RENUNCIA A PRESENTAR CANDIDATURA A FLIX,LA DIRECCIÓ DEL PSC DE LES TERRES DE L´EBRE ESTA DISPOSADA A FER-HO,CANDIDATURA DEL PSC A FLIX,AMB GENT DE L´ÀMBIT DE INICIATIVA ,LA MILITANCIA LOCAL DEL PSC DIU QUE PREFEREIX NO PRESENTAR CANDIDATURA SI L´ENCAPÇALA ISSAI JORDÀ,ERC ÉS CAMUFLA I ES DILUEIX EN UNA CANDIDATURA CONFORMADA AMB TRANSFUGUES DEL PSC I ON ELS DIRIGENTS DE PES D´ERC HAN DESAPAREGUT.I  PER ACABAR D´ADOBAR-HO L´INTENT PER PART D´ALGUNS DE CONVERTIR LES MUNICIPALS EN UNA MENA DE PRIMARIES DE  LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES DEL 27 S QUE ES PRETENEN PLEBISCITARIES.
TOT AIXO NO ES POT ENTENDRE SENSE TINDRE EN PERSPECTIVA EL PROCÉS D´ESCICIÓ QUE S´ESTA PRODUÏNT AL INTERIOR DEL PSC A NIVELL DE CATALUNYA I CONCRETAMENT A LES TERRES DE L´EBRE ON ELS CAPS VISIBLES DE L´ESCICIÓ SÓN LA CRISTINA BEL DE TORTOSA I EL MARC MUR DE FLIX I QUE PRACTIQUEN UNA POLÍTICA DE TERRA CREMADA ENVERS DEL PSC QUE HA INVOLUCRAT A LES FORMACIONS CLÀSIQUES DE L´ESQUERRA.EL PATRÓ DE CONDUCTA ES REPETEIX EN DIVERSOS MUNICIPIS.LA OPCIÓ PRIMERA ES COOAPTAR ERC ON LA DIRECIÓ LOCAL ES FEBLE O INEXISTEN,COM ES EL CAS DE FLIX,LA SEGONA,ON ERC MOSTRA DESINTERES O RESISTENCIA EVITAR LES POSIBLES CANDIDATURES DEL PSC ,CAS DE CORBERA D´EBRE I EL PINELL DE BRAI,ON LA UPTA ABANDONA AL PSC PER AFEIGIR-SE A INICIATIVA,I LA TERCERA COALICIONS AMB INICIATIVA COM MOVENT TORTOSA A TORTOSA.
TOT AQUET FRENESI POLÍTIC TE COM A ÚNIC OBJECTIU CLAR  EL MANTENIMENT DE CÀRRECS I POSICIONS EN UNA POSADA EN ESCENA DEL QUE EL 15 M VA ANOMENAR COM LA CASTA.
EL SURREALISME QUE ASSENYALAVA ABANS VA ARRIVAR A LA SEVA MÀXIMA EXPRESSIÓ EL PASSAT DILLUNS,ENCARA ABANS D´HAVER CONCRETAT I CONSTITUÏR LA NOSTRA CANDIDATURA JA VAIG REBRE DOS INTERPELACIONS AL MEU ENTENDRE GRATUÏTES UNA PER PART DE L´ANTONI SABATÉ,QUE COM UN ECO DEL PASSAT FEIA MEMÒRIA DE QUI ERA I HAVIA ESTAT ISSAI JORDÀ,PERÓ DE MEMÒRIA EN TENIM TOTS I FA DOTZE ANYS EN LA NIT ELECTORAL EN QUE SABATÉ HO VA DEIXAR TOT COMPANYS DE PARTIT,HISENDA I POBLE,JO TAMBÉ HI ERA I VAIG VEURE AMB LA POCA DIGNITAT QUE S´ASSUMIA UNA DERROTA I ÉS DESCALIFICAVAR PER SEMPRE MÉS EL SENYOR SABATÉ.UNA MICA DE COHERÈNCIA.
PER ALTRA BANDA EL SR. FRANCIN MILITANT DEL PSC GAIRE BE HEM RESPONSABILITZABA DE VOLER DESTRUÏR EL PSC,CARAM QUE M´HE PERDUT VAIG PENSAR.PER QUI A TOTES LLUM A DESTRUÏT EL PSC A FLIX HA ESTAT EL MARC MUR QUE AMB ARMAMENT I BAGATGES S´HA PASSAT A ERC DESPRÉS DE PROTAGONITZAR UN CAS DE TRANSFUGISME POLÍTIC SENSE PRECEDENTS A LES TERRES DE L´EBRE,TOTS ELS CÀRRECS ELECTECS EN UNA CANDIDATURA LA VAREN DEIXAR SENSE ABANDONAR EL CÀRREC.
I A CASA NOSTRA QUE? EN AQUET CONTEXT NOSALTRES AMB RESULTAT SER VICTIMES COLATERALS DE PACTES DE DESPATX.DAVANT D´AQUESTA TESSITURA HEM OBTAT PER CONSTUTUÏR-NOS EN CANDIDATURA  INDEPENDET I AFEGIR-NOS A LA FIC ALLUNYADA DEL FILIBUSTERISME PARTIDISTE, QUE HI HA AVUI PEL PANORAMA POLÍTIC CATALÀ I EBRENC CONCRETAMENT I AMB ABSOLUTA LLIBERTAT IDEOLÓGICA  AMB GENT DEL POBLE PER A GENT DEL POBLE.FLIX TEU-FIC ÉS EL NOM DE LA NOSTRA CANDIDATURA
EL FET DE FINALMENT PODER HAVER FORMALITZAT LA CANDIDATURA DESPRÉS DE TANT BALL DE BASTONS ES LA NOSTRA PRIMERA GRAN VICTORIA.ELS QUE ESTEM PEL DRET A DECIDIR TENIM MOLT CLAR QUE PER PODER EXERCIR AQUET S´HA DE PODER ESCOLLIR,I NO SOLS ENTRE SI,O SI,ELS QUE NO PARTICIPEM DEL FULL DE RUTA DEL SENYOR MAS I EL SENYOR JONQUERAS EL 24 DE MAIG TAMBÉ PODREM VOTAR I AIXÒ  ES UNA GRAN VICTORIA ABANS FINS I TOT D´OBRIR LES URNES.
DE TOTES MANERES LA PRIORITAT PEL NOSTRE POBLE,MALAURADAMENT NO ES EL SOBERANISME SI EL SOBERANISME NO,EL GRAN PROBLEMA ES LO COMPLICADA QUE ES PRESENTE LA PRÒXIMA LEGISLATURA AMB LA PREVISBLE IMPORTANT CAIGUDA DE L´ACTIVITAT INDUSTRIAL AL POBLE QUE FARA CANVIAR HÀBITS I COSTUMS .EL NOSTRE PROGRAMA ES CONDUÏR A CONSEGUIR UN FLIX POSSIBLE UN FLIX SOSTENIBLE(UN FLIX ON VIURE NO SIGUI UN LUXE PER LA PRESIÓ FISCAL) ,I PREPARAR-NOS PER UNS CANVIS IMPORTANTS QUE TOT I  SER PREVISIBLES DES DE FA ANYS DES DE ELS DIFERENTS GOVERNS MUNICIPALS NO S´ELS HI  A FET FRONT RESPONEN EXCLUSIVAVENT A  CÀLCULS POLÍTICS.HEM D´AFRONTAR LA SOLUCIÓ A SERVEIS TANT FONAMENTALS COM EL SUMINISTRAMENT D´AIGUA,QUINA GESTIÓ DEL SERVEI  VOLEM  PÚBLICA PRIVADA,ADEQUACIÓ DE L ´ADMINISTRACIÓ LOCAL A LA NOVA REALITAT QUE VÉ,MENYS INGRESSOS I POSIBLE CAIGUDA DEMOGRÀFICA,ADECUACIÓ DE PLANTILLES A LA NOVA REALITAT QUE VÉ(271 MIL.LIOS DE PESSETES ES VAN PAGAR EN NÓMINES L`EXERCICI DE 2014 PER UN POBLE QUE JA NO ARRIVAR ALS 4000 VEÏNS)
LEGISLATURA D´AJUSTOS IMPORTANTS QUE SI HAGUES HAGUT MÉS PREVISIÓ HAURIEN ESTAT MÉS SUAUS I MEYS TRAUMÀTICS.

dissabte, 22 d’agost del 2009

RECULL HISTÒRIC D´ARTICLES 
CATASTROFISTES
2.LA INCOMPETENCIA DELS ALCALDES QUE TENEN PREU LA PAGUEN ELS POBLES
RECORDS DEL FUTUR
Issai Jordà Bagés
Aquella tarda del 9 d´Abril de l´any del senyor 2051 vaig complir els 88 anys,una tarda plujosa i teranyinosa que invitava a la malenconia i la tristor, pel finestral de la ment transcorregué bona part de la memòria com si de les seqüències d´una pel.lícula es tractés.Recordava que durant els anys passats no es va produïr mai aquella guerra definitiva i apocalíptica a la que semblàvem abocats,pertanyo doncs a una gernació afortunada que al llarg de tota la seva vida no hagué de sobreviure a cap guerra,si no tenim en compte les diverses aventures militars a l´Europa de l´Est desl últims governs socialistes ja fa més de trenta anys.
Aquell ambient gris de tarda plujosa de primavera em porta pels camins de la memòria,al meu poble.Jo sóc de Flix,bé potser seria millor dir que era de Flix,fa tants anys ja que vaig haver de deixar-lo.
Una altra seqüéncia d´imatges em van anar venint a la memòria,fets i dates que marcaren la definitiva decadència del meu poble.L´última dècada del segle XX va venir marcada per una crisi més o menys continuada a la fàbrica de productes químics,no me´n recordo ja prou bé del seu nom,que durant cent anys animà econòmicament la vida de Flix,però el que definitivament la va tocar de mort,ja dins la segona dècada del segle XXI,al voltant del 2012,va ser la prohibició de treballar amb mercuri que va significar el tancament definitiu de les plantes de producció de clor,quedant reduïda la producció exclusivament als fosfats i que si la memòria no em falla no arrivar a ocupar més de cent treballadors,i que també en les darreries de la segona dècada acabaria  tancada per prblemes d´economies d´escala,va ser per aquestes dates quan jo i gairebé tots els de la meva gernació vam anar deixant el poble i Flix es va fer realment petit,solsament animat económicament per les centrals nuclears de la veïna població d´Ascó i les petites empreses subsidiàries.Però les centrals ja fa deu o quinze anys que varen se clausurades després d´allargar la seva vida útil per facilitar l´amortització de lers inversions fetes a finals de segle per substituïr els generadors de vapor i la construcció de les dues torres de refrigeració,significant la definitiva degradació de la zona tant econòmica com demogràficament.
Fins hi tot la petite central elèctrica,que durant anys marcà paissagisticament el poble,va ser tancada fa cinc anys,encara que laboralment no va significar res,ja que feia anys que ja estava totalment automatitzada,coincidint amb la proximitat del termini de 99 anys de la concessió d´ús del pantà de Flix,i l´entrada en funcionament de les modernes centrals de fusió nuclear,a priori menys contaminants,instal.lades a Sitges i Castelldefels,ja no se´n van recordar de nosaltres a l´hora d´instal.lar aquestes centrals.
La llum malencònica d´aquella tarda d´abril ajudava a l´angoixa i les lamentacions i em feu considerar l´injust tracte que va rebre Flix per part de la Història,però també em va fer reflexionar sobre la pròpia responsabilitat col.lectiva i em van venir a la memòria uns versos que parlaven de la llana i dels llanuts i que desgraciadament s´escaien molt bé a la idesincràcia del meu Flix.
I és que des de avui sembla que tot va passar tant depressa,però ja es veia venir i no s´hi va fer absolutament res,per ignorància més que mala fe dels que aleshores manaven,i en aquestes reflexions vaig recordar la meva passada dedicació a la política municipal,des de la que ja vam assenyalar i denunciar,amb molta passió de vegades,que no anavem bé;quins temps aquells,teníem un equip de gent molt digna i assenyada,fins i tot recordo que vàrem arribar a publicar una revista des d´on intentàvem d´alguna manera conscienciar la gent,i que encara avui es publica,ja no des de Flix sinó d´un poblet del Pirineu on s´hi van instalar uns dels membres del grup després de la definitiva crisi;el temps i l´espai ens ha separat i alguna missiva de vegades ens apropa una mica i lamentablement en aquestes edats ens anuncien sovint la separació definitiva d´aquells que ens van deixant.
Però tornant a aquell període de la meva vida que recordo gratament,i en el que pensavem que tot era encara possible,i és que  sense cap mena de dubte la raó era nostra i el temps malauradament ho ha confirmat,potser és veritat que tampoc es podia gran cosa,però a mi personalment em sublebava aquella política de despesa descontrolada,de festa gairebé contínua pagada per tots,practicada pels qui governaven,i que semblava maquiàvelicament establerta perquè la gent no penses més que amb el present fent oblidar un futur d´una manera tant obscena que ni tant sols ens vam adoner el que anava passant.Sempre vaig tenir la sensació d´un ús i abús de les institucions per part d´alguns polítics cap a un gens dissimulat interés personal en detriment del interés general,en detriment en definitiva de Flix com a poble.
És trist pensar en la gent que es va anar dispersant,procurava jo cada any retornar a Flix si més no almenys per Tot Sants,i retrobar-me amb vells coneguts i amb el meu passat,ara ja fa gairebé cinc anys,una població reduïda i envellida anunciava un present angoixant i un futur incert que es monifestava d´una manera aclaparadora el dia de Tot Sants,cada  any hi ha menys flors al cementeri,la gent s´està oblidant de Flix i del seu propi passat.
Tant de bó haguessim disposat d´una segona oportunitat que ens hagués permés fer almenys alguna cosa més que enganyar-nos nosaltres mateixos,com pretenien i aconsseguiren els que aleshores manaven o almenys ho feien veure.           
       
                               MACONDO,a 11 de Setembre de 2051


PUBLICAT A LA VEU DE FLIX NÚM. 148 MAIG 1992